Entelèquia

Sinopsi

Terra, pols, i aigua, principi del fet orgànic. L’ésser humà.
Formes humanes es van caracteritzant gradualment en unes mans femenines, les quals provocaran l’aparició del seu homòleg de naturalesa masculina. Les mans, revestides d’una pàtina de fang i d’unes textures especifiques, aniran configurant diverses parts dels propis cossos als qual pertanyen. Els cossos resultants executaran una acció determinada que culminarà el procés de transmutació de l’element matèric a l’element orgànic.
“Se’ls ha concedit ésser”.
Després d’una recreació visual, s’iniciarà una nova transfiguració, en la qual les referències orgàniques desapareixeran progressivament per acabar convertides en la matèria que eren al principi. Aquesta matèria, finalment, es desintegrarà i entrarà a formar part de la terra.

Aforisme

Idea de finalitat.Realització en un ésser d’allò que ell és en potència.

Paraules de l’autor

“ENTELÈQUIA” sorgeix de la necessitat de crear un treball partint del concepte temàtic de l’existència humana. Es tracta de materialitzar una reflexió subjectiva de caràcter filosòfic en termes audiovisuals, agermanar determinats continguts formals propis de l’escultura, la pintura i la música en una sola unitat expressiva, on els components estètics es constitueixin en subjectes narratius, per captar l’interès de l’espectador i dur-lo vers una reflexió. Existir és la realització de les nostres possibilitats intrínseques?

Pretenem allunyar-nos de la reproducció mimètica de les coses per cercar una realitat visual el més inèdita possible, descompassar i disseccionar el que percebem: la forma i el seu context, per reconstruir-ho en termes d’una nova relació.

S’exclou el fet de narrar una història. El que ens interessa és remarcar la manera de representar determinats significats, com per exemple …”La inevitable mutabilitat de les coses temporals”